dimecres, 21 de desembre del 2011

Fins demà ...

Debaixo Dos Caracóis Dos Seus Cabelos


Um dia a areia branca teus pés irão tocar
e vai molhar seus cabelos a água azul do mar.
Janelas e portas vão se abrir pra ver você chegar
e ao se sentir em casa sorrindo vai chorar.
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos

Uma história pra contar de um mundo tão distante.
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos
Um soluço e a vontade de ficar mais um instante ...



As luzes e o colorido que você vê agora
Nas ruas por onde anda na casa onde mora.
Você olha tudo e nada lhe faz ficar contente
Você só deseja agora voltar pra sua gente.
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos
uma história pra contar de um mundo tão distante.
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos
um soluço e a vontade de ficar mais um instante.


Você anda pela tarde e o seu olhar tristonho
deixa sangrar no peito uma saudade, um sonho
Um dia vou ver você chegando num sorriso
pisando a areia branca que é seu paraíso.
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos
Uma história pra contar de um mundo tão distante
Debaixo dos caracóis dos seus cabelos
Um soluço e a vontade de ficar mais um instante.







dilluns, 5 de desembre del 2011

Vagó 37

Dos homes coincideixen en un vagó del tren Sant Petersburg-Hèlsinki.

-Bon dia, és aquest el vagó número 37?

-Sí, sí. És que amb els canvis que han fet es fan irreconeixibles, oi?

-Ah! Que ve gaire per aquí?

-No, no havia vingut mai. Des de que van fer la neteja.

-Quina neteja?


-De rates. Fa dos anys estaven al vagó 24, l’any passat les van portar cap el 37 i aquest any han aconseguit encolomar-les a un altre tren.

-Ah! i aquesta vegada on va vostè?

-A Londres.

-Per la família?

-Sí.

-I de quina part son?

-De Viena.

-Però, vol dir que aquest tren va a Londres?

-De moment no, encara han d’adaptar el trajecte. Però m’espero. 

-Ah! Millor... la pressa és molt molesta.

-Sí.

-Escolti. I fa gaire que és negre vostè?

-No ho sé. Jo sempre m’he vist així. Tret d’una època que tinc força borrosa. Més o menys des de que vaig conèixer la meva tieta. He sortit a la meva mare, jo.

-Ah! també és negre?

-No, no! Ella no!

-I el seu pare?

-El meu pare, a la seva també. Tots dos són negres.

-Ah...!

-Escolti, si no li fa res intentaré tancar els ulls una estona.

-Molt bona idea! Jo també faré el mateix!

-Ostres! També li ha entrat una brossa a l’ull?

-No, no. Pensava dormir una estona.

-Ah! Molt bona idea! Bona nit doncs.

-Bona nit.

dissabte, 3 de desembre del 2011

La construcció de la moralitat

Existeixen dues postures en relació a l'adquisició de la moralitat. Per una banda, alguns autors com ara Aussubel (1970), Bandura (1973), Brown (1974), Hartshorne i May (1930) o Havighurst i Taba (1949) consideren l’adquisició de la moralitat com a una normativa de caràcter sociològic per la qual, la moralitat seria l'assimilació de valors o normes, el que suposaria una internalització, per part dels nens,  d'aquestes normes al llarg del seu desenvolupament.
La segona postura filosòfica, considera la moralitat com l'adquisició de principis morals autònoms. És pròpia de les teories estructuralistes o cognitivo-evolucionistes, autors de les quals els interessa fonamentalment l'evolució de la comprensió moral com Piaget (1971) o Kohlberg (1974).
Actualment existeixen molts estudis psicològics que es decanten per una postura o una altra o bé una d'intermitja.
Com a conceptes fonamentals de la teoria de Kohlberg caldria destacar els següents:

El judici moral
Considerat com a un procés cognitiu que ens permet reflexionar sobre els nostres propis valors i ordenar-los en una jerarquia lògica. L'arrel del judici moral és el "Role-Taking" o la habilitat de veure les coses en posició de l'altre. Essent considerat per l'autor, juntament amb el desenvolupament cognitiu, com a condició necessària pel desenvolupament moral i com a intermediari entre les capacitats cognitives i el nivell adquirit en aquest desenvolupament moral.
Sorgeix en totes les interaccions socials: familiars, escolars i socials.

Sentit de justícia
Kohlberg centra la moralitat en el concepte de la comprensió del sentit de justícia, considerant que aquest canvia i es desenvolupa al llarg de la nostra vida a mesura que s'interelaciona amb l'entorn.
A partir de les seves investigacions dedueix que la moralitat no l'ensenya ningú, sinó que el nen construeix els seus propis valors morals, i que l'exercici de la conducta moral no es limita en moments puntuals, sinó que és integrant al procés del pensament i que adoptem per a extraure sentit dels conflictes morals que sorgeixen de la vida quotidiana. (Hersh, 1984). Estudis posteriors han criticat el fet de no admetre la influència paterna i de l'educació com a condicionants del desenvolupament moral.
Cada etapa consta d'uns únics comportaments, ja que els judicis morals son formes de pensament individual i dóna lloc a un canvi en la forma de la resposta social. Aquestes etapes són les següents:
-Egocèntrica: nivell pre-convencional (abans dels 9 anys).
-Social: nivell convencional (adolescents i alguns adults).
-Moral: pròpia del nivell post-convencional (hi arriben pocs adults).
D'aquesta manera l'autor afirma que quan el nen adquireix una nova perspectiva sobre una situació, canvien les bases sobre els seus propis judicis morals.

La relació entre iguals i el desenvolupament moral
Els primers jocs dels nens amb els seus companys senten les bases del desenvolupament de la cooperació, i amb això el respecte mutu. A través d'aquesta cooperació el nen passa del realisme al relativisme moral, basat en el respecte i la cooperació. Per a un nen una regla és una realitat sagrada, en la infància ja depèn d'un acord mutu. Les regles ja no son vistes com a absolutes sinó que són acceptades com a reglaments del grup pel bé comú. Segons Kohlberg, el nen no assoleix la maduresa moral si no és en relació als altres. D'aquesta manera, afirma que les relacions entre iguals juguen un paper molt important en el desenvolupament moral. S'ha demostrat que els nens que participen més en activitats socials són més populars entre els seus companys i professors. en relació a líders de grups, tenen una major maduresa en els seus propis judicis morals (Keasey, 1971).
Els nens als que se'ls hi proporcionen explicacions racionals en relació al comportament amb els seus companys amb l'objectiu de que controlin la seva conducta, pel bé dels demés, accepten millor les prohibicions dels adults.
Kohlberg afirma que conforme augmenten les interrelacions entre els seus iguals paral·lelament augmenta la influència d'aquests, i quan existeixen discrepàncies entre les normes de la llar o amb el grup d'iguals, els nens acostumen a rebutjar les de la família. El mateix passa a les escoles, l'aprovació dels companys és més important que la dels professors, en la majoria dels casos.
De manera que quan els nens compten amb l'aprovació dels seus companys, professors o familiars, fa que augmenti la seva interacció social.
El que Kohlberg i Piaget afirmen és que és necessari que la interacció entre el grup d'iguals no sigui vigilada, perquè els nens puguin actuar sense la influència d'una presència de poder.

divendres, 2 de desembre del 2011

Sàvia innocència ...

... els nens, des de la seva innocència radical, expressen amb claredat les seves necessitats bàsiques: les físiques, les emocionals, les intel·lectuals, les trascendentals. No les viuen com a debilitats sinó com a una expressió lògica del seu ésser essencial. Només aprenen a témer-les quan comencen a experimentar que no sempre és fàcil o possible saciar-les.