Vagó 37

Dos homes coincideixen en un vagó del tren Sant Petersburg-Hèlsinki.

-Bon dia, és aquest el vagó número 37?

-Sí, sí. És que amb els canvis que han fet es fan irreconeixibles, oi?

-Ah! Que ve gaire per aquí?

-No, no havia vingut mai. Des de que van fer la neteja.

-Quina neteja?

-De rates. Fa dos anys estaven al vagó 24, l’any passat les van portar cap el 37 i aquest any han aconseguit encolomar-les a un altre tren.

-Ah! i aquesta vegada on va vostè?

-A Londres.

-Per la família?

-Sí.

-I de quina part son?

-De Viena.

-Però, vol dir que aquest tren va a Londres?

-De moment no, encara han d’adaptar el trajecte. Però m’espero. 

-Ah! Millor... la pressa és molt molesta.

-Sí.

-Escolti. I fa gaire que és negre vostè?

-No ho sé. Jo sempre m’he vist així. Tret d’una època que tinc força borrosa. Més o menys des de que vaig conèixer la meva tieta. He sortit a la meva mare, jo.

-Ah! també és negre?

-No, no! Ella no!

-I el seu pare?

-El meu pare, a la seva també. Tots dos són negres.

-Ah...!

-Escolti, si no li fa res intentaré tancar els ulls una estona.

-Molt bona idea! Jo també faré el mateix!

-Ostres! També li ha entrat una brossa a l’ull?

-No, no. Pensava dormir una estona.

-Ah! Molt bona idea! Bona nit doncs.

-Bona nit.